<?xml encoding=”UTF-8″>
ENTREVISTA A LA MARTA GARCIA, ESQUIADORA DE MUNTANYA
La Marta Garcia, esquiadora de muntanya, ha vingut a la nostra escola i li hem pogut fer una entrevista.
On vas néixer?
Vaig néixer aquí a Calldetenes.
A quina escola vas anar de petita? En tens records?
Vaig fer la primària i el batxillerat a l’escola Vedruna de Vic. Recordo l’escola i totes les coses que fèiem allà.
De petita, què t’agradava fer, a què jugaves?
M’agradava molt fer manualitats, feia fang i pintura a l’escola Masferrer de Vic. No m’agradava gaire l’esport.
La teva afició per la muntanya, quan et va venir? Per què?
Quan era petita els meus pares em feien anar a caminar per estar en contacte amb la natura. Anàvem per la muntanya. Vaig estar molt temps al grup excursionista de calldetenes. Quan vaig ser més gran vaig canviar de xip i vaig començar a anar amb grampons i a fer escalada. Anava cada setmana a la muntanya.
A quin any vas marxar de Calldetenes ? Tens bons records del poble?
Vaig marxar quan vaig anar a estudiar a la Universitat. Vaig fer ingenieria forestal a Lleida. Els caps de setmana tornava a Calldetenes i anava a l’esplai. En tinc molt bons records. Alguns caps de setmana no podia venir perquè competia a la Cerdanya.
On vas començar a entrenar del teu esport? A quina edat?
Als 12 o 13 anys entrenava al grup de Calldetenes anant a la muntanya. Als 17 anys vaig començar a entrenar i a descobrir la competició. Pujava a Sant Marc corrent i anava al centre de Tecnificació de Catalunya.
Qui eren els teus entrenadors o entrenadores?
El meu primer entrenador va ser l’Arnau Anguera de Vic i entrenava al Centre de Tecnificació.
Les primeres competicions, quines van ser? Les recordes?
Les primeres no les recordo molt bé però crec que van ser corrent o al rocòdrom de Vic, vaig fer l’Olla de Núria i d’esquí de muntanya a la Cerdanya.
Com et vas sentir quan vas tenir la primera victòria?
És una satisfacció perquè després de fer un esforç sempre t’agrada que hi hagi un reconeixement. M’he emportat alegries i tristeses.
A nivell professional, on has arribat?.
He estat 15 anys competint a la Copa del món i als europeus. Vaig ser 3a d’Europa i vaig participar al Sub23 de la copa del món. També vaig participar amb l’Oriol a relleus de la copa del món.
Quan competies, quantes hores entrenaves?
Al principi era un esport molt minoritari i combinava l’entrenament amb altres coses que feia. Quan va ser esport olímpic hi havia més gent interessada i l’autoexigència era més gran. Després entrenava de 14 a 16 hores a la setmana, sense tenir en compte el descans, el fisio, estirar…
Has tingut alguna lesió greu?
Per sort, no. He tingut algun esguiç al turmell.
Què és el més perillós de la teva professió?
Es considera un esport de risc. S’ha d’entrenar molt a la muntanya. Has de conèixer molt els perills, si hi ha risc d’allaus, de desprendiments. Hi poden haver accidents al les baixades sobretot perquè es va molt ràpid i sense protecció. En el terreny hi poden haver pedres. Has d’estar molt pendent de les previsions meteorològiques.
A la teva vida has deixat de fer altres coses per l’esquí?
Moltes coses. Quan anava a la universitat entrenava molt i per exemple, no podia sortir de festa amb els meus amics. T’has de cuidar molt perquè el teu cos és la clau de la feina. Però a mi ja m’estava bé.
Encara t’hi dediques? Quan ho vas deixar?
M’he retirat al final d’aquesta temporada, a l’Abril, a la copa del món. Continuo fent esport de muntanya però sense entrenar i tinc un fill de quatre anys.
El fet de ser dona, t’ha estat més difícil arribar lluny?
No, la veritat. En aquest esport no hi ha diferències entre homes i dones i s’ha tingut la mateixa consideració.
És important fer el que t’agrada a la vida?
La vida passa molt ràpid i s’ha de fer el que t’agrada. De jove no saps què has de fer però la vida t’hi porta. Has de confiar en tu i has de fer el que creguis.
GRÀCIES, MARTA!
